El Fossar Vell, al costat de l’església, és una de les places més boniques del poble, sobre tot pel seu emplaçament, ja que és un mirador des del que es pot veure tot el Parc del Riu.

Com el seu nom indica és tracta de l’antic cementiri que en temps passats sempre es situava al costat de l’església.

Durant molts any va ser un racó erm on no s’hi feia rés. Però a causa d’unes obres que es van efectuar per comunicar dos carrers, es va obrir part d’aquest terreny i llavors van aparèixer quantitat de restes òssies corresponents als enterraments de feia moltíssims anys. En aquell moment es van replegar i es van guardar.

Anys més tard s’urbanitza l’espai fent-hi la plaça actual, que té forma circular i al centre de la mateixa es va ubicar  un petit nínxol, on s’hi va posar els ossos que s’havien trobat anys enrere, i amb aquest gest es va fer l’últim enterrament al Fossar Vell.

La plaça està ben equipada amb bancs, jardineres, una font i una barana de seguretat. La vista que hi ha  des d’aquest mirador és esplèndida. Al lateral que toca a l’església hi ha un monòlit amb rajoles de majòlica on hi ha escrit el poema que J. Hueso va dedicar a Corbins amb motiu de la festa de la Proclamació de la Pubilla de Catalunya, l’any 1993.