|
||||
La plaça del Fossar Vell es troba situada a l’esquerra de l’església i, com el seu nom indica, es tracta de l’antic fossar o cementiri, que en temps passats sempre situaven al costat de l’església. |
||||
 |
Tot així, durant molts anys la gent, en general, no era conscient què havia estat aquell espai en realitat, fins que unes obres d’urbanització per la comunicació de dos carrers, es va haver d’obrir una part d’aquest terreny. Això va donar lloc a la troballa d’algunes restes d’ossos que es trobaven enterrats en el fossar des de temps immemorials. Aquestes es van recollir i guardar. |
|||
Uns anys després es decidí urbanitzar el fossar i convertir-lo en una plaça. En el disseny d’aquesta, es va tenir en compte la ubicació d’un petit nínxol on s’hi van guardar les restes esmentades anteriorment, per tant podríem dir que aquest ha estat l’últim enterrament fet al Fossar Vell. La plaça actualment no sembla pas el cementiri que havia estat antigament, sinó que és ben bonica. Té forma circular, al bell mig de la mateixa es troba el nínxol esmentat anteriorment. La plaça està envoltada tota ella amb una barana, fet que la converteix en un gran mirador cap al Parc del Riu. També hi ha una font d’aigua, i a l’altra banda de la plaça, tocant la paret de l’església, hi ha un monòlit amb majòlica, un tipus de ceràmica, que porta inscrit un poema que J. Hueso va escriure en motiu de la celebració de la Proclamació de la Pubilla de Catalunya que va tenir lloc aquí a Corbins l’any 1993, i que diu així: “Corbins a Catalunya es fa present La terra tota s’agermana |
||||
